Ara estem acostumats als museus de ciència on l’experimentació és fonamental –el CosmoCaixa n’és el gran exemple–. La col·lecció d’Alsina va ser pionera en aquesta línia. Conté objectes de disciplines molt diverses: mecànica, pressió, hidroestàtica, òptica, acústica i electricitat. Ja estaven pensats perquè es poguessin manipular i fer funcionar. Alguns s’usaven en centres d'investigació, i encara s'usen. És el cas dels tubs capil·lars (tubs de diàmetre d’un cabell, que permeten analitzar microvolums de líquids en biologia o química analítica). D'altres ja no es fan servir, però són la base dels actuals. També n’hi ha que són rèpliques de dimensions reduïdes. Per exemple, la màquina de vapor, que precisament és la raó de ser d’on soc: la fàbrica tèxtil Aymerich, Amat i Jove, que al cap d’uns anys del seu tancament es va convertir en museu, el MNACTEC.

 

El laboratori de física experimental Mentora Alsina ha patit unes quantes vicissituds, entre les quals la dissort del seu creador. "Alsina tenia una salut feble: va fundar aquest gabinet de física l’any 1907 i, tan sols un any després, va morir de tuberculosi. Va poder veure’l obert al públic molt poc temps", m’explica la meva amfitriona, Vanessa Vicente, conservadora del MNACTEC.

Sort que Alsina havia fitxat un col·laborador. Un dia va posar un anunci al diari per si algú estava disposat a fer una "feina especial". Ramon Llobregat, després de fer el batxillerat, s’havia allistat a la guerra de Cuba –portat per un rampell per fugir del seu oncle capellà, que s’havia entossudit a fer-lo entrar al seminari–. Tip de la guerra, va desertar i va tornar a Barcelona. Va veure l’esmentat anunci i li va canviar la vida. El senyor Ramon va esdevenir mà dreta d’Alsina i també l’ànima d’aquesta col·lecció extraordinària: va adquirir nous objectes i fins i tot en va fer, sempre amb gran precisió.

 

La col·lecció va passar a mans de l’Ajuntament de Barcelona, i des de fa uns anys es troba al MNACTEC. L’edifici del Tibidabo de Ferran Alsina, on hi havia inicialment la col·lecció, va quedar buit, i van instal·lar-s’hi uns ocupes.

Si assistiu a un dels tallers en què alguns d’aquests objectes es posen en moviment quedareu fascinats. No sabreu si veieu màgia, ciència o totes dues coses.

 

Us n’explico un, per acabar. Es tracta d’un pedestal aparentment buit. Però... a mesura que us hi acosteu us apareixerà un rellotge. Inspirat en aquest experiment, el poeta Joan Brossa va crear un poema visual per al vestíbul del Teatre Poliorama de Barcelona.

 

"Ferran Alsina va inventar un teler per fabricar panes estampades que va patentar i vendre a Eusebi Güell, amb qui va participar en la fundació i el disseny de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló", explica Vanessa Vicente, conservadora del MNACTEC. Anteriorment, Alsina havia dirigit el Vapor Vell de Sants 

 

https://es.ara.cat/misc/probablemente-libro-divulgacion-cientifica-cata…