- Inicia sessió o registra't per fer comentaris
Les col·leccions d'instruments de ciutats del centre d'Europa tenen una llarga tradicció. Ja a la fi del segle XVII i principis del XVIII es van obrir al públic les col·leccions d'aparells i instruments científics antics de Kassel i Dresden, s'apreciaven principalment per les seves qualitats artístiques, agrupades a més segons les escoles d'ornamentació. Des de mitjan segle XIX, els aparells científics històrics es col·leccionaven i, a vegades, s'exhibien públicament emmarcats en una narrativa d'acumulació progressiva del coneixement natural, així com per la seva aplicabilitat als problemes de la ciència contemporània. Així doncs, a diferència dels museus d'art, en els quals l'art del present solia considerar-se diguem "autònom" respecte a l'art del passat, a partir de mediats del segle XIX els antics artefactes de les col·leccions i les exposicions científiques es van situar en una narrativa fluida del progrés científic que s'estenia fins al present. Aquesta diversa relació amb el passat explica característiques peculiars del patrimoni científic i el seu paper destacat per al desenvolupament de la història de la ciència com a disciplina acadèmica, segons ha defensat Van Kalbach a aquest treball: https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0160932720300508
Més dades respecte a les col·leccions universitàries de Dresden:
https://tu-dresden.de/kustodie/sammlungen/kustodie/physikalische-lehrmi…